L’Editorial del diari es titula: ‘Temps difícils per a les dones’
Des d’aquest diari es constata que en el primer debat dels dos candidats a president de Govern, el Sr. Zapatero i el Sr. Rajoy, no s’havia tractat un drama com el de la violència de gènere tot i ser una xacra sagnant de la nostra societat, que es va repetir l’endemà, dia 25, en què el mateix dia van haver quatre dones mortes.
L’Editorial afirma que “La dona encara està condicionada pels estigmes del passat”. La magnitud del problema sembla que no disminueix. Un informe de la Cambra de Comerç d’aquest març de 2008 posa sobre la taula el fet que les dones universitàries abandonen el mercat laboral en edats compreses entre els 30 i els 45 anys, forçades a deixar les seves carreres i els anys d’esforç en formació superior, procés que comporta un cost de quasi bé mil milions d’euros al conjunt de la societat.
I segueix argumentant que la nostra societat i el món laboral actual encara estan cimentats sociològicament sobre una base masclista. No hem evolucionat prou, tal com calia esperar en ple segle XXI. Els problemes per les dones dóna la sensació que són els mateixos d’ara fa trenta anys. Sembla que la nostra societat encara es basa en una divisió de rols tradicionals, en el qual l’home es configura com el bread winner, el que porta el sou a casa, mentre que la dona segueix assumint majoritàriament el rol de cuidadora dels altres i de la llar. Aquesta distinció per gènere relativa a una estructura social del passat basava les diferències entre dones i homes en el fet que el treball era bàsicament manual. Avui en dia ja no té sentit aquesta segregació per gènere en el si d’una societat moderna i automatitzada, en la qual a penes es fa servir la força física.
Llavors, diu l’editorial, "està clar que cal analitzar quina societat estem dissenyant, quines expectatives oferim a les nostres mares o filles, com exerciran com a professionals si no els facilitem conciliar els usos dels temps laborals i familiars".
Si no fem un replantejament de base, podem esperar-nos el pitjor: la pèrdua del talent femení indispensable per construir una societat del coneixement puntera, molta frustració personal per part de molts individus dones que han de sacrificar o prioritzar un tema sobre l’altre, i una manca d’acompliment d’expectatives personals i socials per a tots i totes.
El problema de base és que es considera el tema de la maternitat com una qüestió de cada família, i fins i tot, com un qüestió personal de les dones. Vés per on, tenen una dèria amb això de tenir fills i filles! Quan la maternitat es tracta d’un tema social cabdal.
Quin tipus de societat ens espera si no s’assumeix la tasca de cura dels altres – canalla i gent gran- com a un tema social, responsabilitat de tots i totes? Hem d’arribar a compatibilitzar el creixement econòmic amb un pacte social en els usos del temps. I reconèixer i incentivar que dones i homes tinguin temps pels altres, sense que se’ls penalitzi tant des d’un punt de vista professional.
Com diu l’editorial: “Socialment ens hauríem de barallar perquè les dones després d’estar embarassades sempre gaudeixin de múltiples avantatges per ser contractades.” I segueix: “En canvi, ens girem d’esquena al deixar-les soles al davant d’un problema que és de tots.”
Per això no victimitzem més a les dones quan la maternitat és un problema estructural de la nostra societat. A propòsit us suggerim el visionatge de la pel·lícula ‘HIJOS DE LOS HOMBRES’ La Terra, any 2027. L’esperança de futur és un recurs que escasseja. Fa 19 anys que va néixer l’últim nen. Davant d’aquest inexplicable fenòmen, la raça humana comença a perdre tota esperança. L’heu vist?
http://www.monempresarial.com/MonEmpresarial103/pdf/revista.pdf
No hay comentarios:
Publicar un comentario