Laia Sanz “He assolit un somni i el vull repetir de nou"

Per Carme Barceló Fotografies Pau Palacios

És el més bèstia que he fet a la vida, però m’ha encantat”. I ho diu amb la mirada entre dolça i múrria, marca de la casa, pujada a unes sabates de taló i més sensual que mai. Laia acaba d’aterrar a Barcelona i encara es treu sorra de les orelles mentre es posa el rimmel, el blush i el gloss. Es vesteix amb la mateixa naturalitat la granota de competició que el vestit ajustat negre que li queda com un guant. Mira lluny, sempre. La platja de la Barceloneta l’acarona mentre recorda l’experiència més al·lucinant que ha viscut: “He assolit un somni i el vull repetir de nou”.

Ha estat tal com imaginaves o la realitat supera la ficció?
Te’n pots fer una idea bastant real, però un cop allà et trobes amb circumstàncies en les quals no havies pensat o no hi comptaves. Per exemple, en alguns moments de la cursa era com un bebè: només tenia gana i son. La primera setmana va ser horrible, semblava un zombi. Menges poc i malament. A les tres de la matinada et casques un plat de pasta i vius de barretes energètiques fins que acaba l’etapa. Els dos dies que vam estar a 5.000 metres d’altura tenia una son brutal. I l’endemà, tira milles. Mínim, 800 quilòmetres. Com anar a León, vaja.
Passa ràpid o es fa etern?
És una barreja de les dues coses. Tens moments de tot. Vius molt intensament i, alhora, tens com lapsus de desconnexió. Em costa explicar-t’ho. Cal estar allà. Jo sóc molt dormilega i pensava que no aguantaria sense un descans normal. Però ho he aconseguit, he passat la prova. Amb set, gana, pipi (riu), son… Però em sento súper satisfeta del paper que he fet.
ÈXIT I ADVERSITATS
La conec des de fa deu anys. He seguit la seva evolució des que en tenia quinze, quan va arribar a DiR Campus a entrenar amb la seva mare. Amb modèstia, però amb ambició. Un any abans guanyava el primer Mundial. En porta 10. I sembla que ara és quan s’enlaira.
Participar al Dakar t’ha catapultat a l’univers mediàtic…
Sí, i és un pèl injust, perquè porto molts anys currant, guanyant, patint, caient-me de la moto i lluitant, i sembla que hagi nascut avui (somriu). Però ho dono tot per bo, ja que he assolit el meu somni. Volia fer el Dakar sí o sí. I he aparcat durant mesos el trial per preparar-me a fons. Ara toca tornar a la realitat. I no serà fàcil.
Vas tenir algun moment crític, de dir: “plego”?
No. Veure-les de tots colors, sí. Però tant com per baixar-me de la moto i deixar-ho tot, no. Hi havia dies que em preguntava: “Què hi faig jo aquí? Quina necessitat tinc de patir?”. Però aquí està la clau: en la dificultat, en el patiment i en la possibilitat de superar totes aquestes adversitats i convertir-les en un èxit.
Doncs siguem positives: moments divertits i de “subidón”…
Molts, la veritat. L’adrenalina d’estar pujada a la moto enmig d’un desert, sabent tot el que tens per davant i mirant a qui tens al darrere és una canya. Mossegues la pols, sí, però les papallones que sents a l’estómac no tenen preu. Arribar a la meta i assolir una posició digna és el premi final.
UNA DONA FORTA
El fet de ser un component femení enmig d’un món masculí és un tema recurrent a la vida de Laia Sanz. S’ha proclamat guanyadora de l’edició del Dakar d’enguany en la categoria de dones, portant darrere un equip format per homes de pes, com Jordi Arcarons. La convivència, bé? Sí, perfecta. El Jordi és un tio modern, un crack, malgrat que ens portem uns quants anys. Tots érem un, sense diferències home-dona. No hem tingut cap pique i, com és molt tranquil, em complementava a la perfecció. La seva experiència ha estat clau i li agrairé sempre la dedicació, de vegades la paciència i, sempre, els ensenyaments.
Ets “un” més?
Totalment. Sempre he dit que m’avinc més amb els homes que amb les dones, tot i que conservo les meves amigues de tota la vida. La meva parella? Bé, ja que ell entén molt bé la meva vida, perquè pertany al mateix sector. No és gelós, malgrat que és italià (riu obertament).
Temes estrictament femenins, com la menstruació, t’han condicionat durant la preparació o en la cursa?En aquest Dakar no m’ha coincidit ni tampoc he fet res per no tenir-la, com sé que es fa en altres esports. No, no em condiciona gens. La pateixo i punt. Saps? Es tracta de viure-ho tot amb la màxima naturalitat. I funciona.
I ara?
Doncs a aterrar a la realitat del trial. Serà difícil tornar-hi… La gent s’ha preparat molt mentre jo estava entrenant i competint pel Dakar. He de tornar a agafar el ritme…
Tornaràs al desert?
Segur. És una droga.
UNA CULER POC MIMADA
Ningú li podrà negar a Laia Sanz el compromís blaugrana: va fer tot el Dakar amb un casc que portava l’escut del Barça. Admira Guardiola i Puyol, però, curiosament, és el Reial Madrid qui més la mima. “És curiós –explica–, però des que vaig guanyar el primer Mundial, el Madrid sempre em felicita i el Barça, no. Però no m’he convertit, eh? Jajajaja!”. La campiona està convençuda que “aquest any el Barça guanyarà dos títols com a mínim. Estan fent una feina que són l’enveja dels rivals i el model a seguir de la resta”.
ADN PROFESSIONAL
• Laia Sanz (Barcelona, 11 de desembre de 1985) va pujar per primera vegada a una moto als cinc anys i, amb només set va debutar a la competició de trial. Als 14, i contra tot pronòstic, es va proclamar campiona d’Espanya cadet, i era l’única noia inscrita en aquella prova.
• Des de llavors el seu palmarès només ha fet que créixer: ha estat nou vegades campiona d’Europa, totes elles consecutives (2002-2010) i deu vegades campiona del món de trial femení (de 2000 a 2006, i de 2008 a 2010).
• El 2007 va rebre el Premi Nacional de l’Esport Reina Sofia, del Consell Superior d’Esports. Ha estrenat el 2011 com a campiona del Dakar en categoria femenina i aquesta és la seva vuitena temporada amb l’equip Montesa Honda.

Delegada de la igualdad y la mujer

SIEMENS, S.A. Oficina Regional Barcelona

Lluis Muntadas, 5
Cornella de Llobregat (Barcelona)

Normas de uso.

Esta es la opinión de los internautas, no de este blog.

No está permitido verter comentarios contrarios a las leyes españolas o injuriantes.

Reservado el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera del tema.

De conformidad con la Ley Orgánica de Protección de Datos de carácter personal, te recordamos que, si en

algún momento deseas cambiar tu correo electrónico o dejar de recibir información de este sindicato, no tienes más que enviarnos un correo a esta dirección mujeres.siemens@gmail.com con tu nombre y apellidos manifestando tu deseo de no recibir más información.
Si conoces a alguna persona que desee ser incluida en nuestra lista de distribución, debe mandarnos un e-mail con sus datos personales.